25 octubre, 2018

Manifest

Descarrega’t el Manifest

Presentem la Plataforma +INICIATIVA +COMPROMÍS davant la militància d’Iniciativa i ens oferim a la ciutadania valenciana com una plataforma fidel amb els principis fundacionals d’IdPV, com un col·lectiu de gent valenta i compromesa amb la tasca d’introduir canvis estructurals a la nostra societat, orientats vers la igualtat i la protecció del territori i del medi ambient. La nostra consigna és governar per a les persones, i això passa per guanyar les properes eleccions i consolidar els canvis en un cicle polític llarg i estable.

Tenim la voluntat de conformar una corrent d’opinió al si d’Iniciativa amb el fi d’aprofundir el debat polític i enfortir la seva base ideològica, contribuir a conviure en la divergència i consolidar Compromís com a referència política clau per a la transformació que el País Valencià necessita. Pensem igualment que cal millorar l’organització del partit per tal de fer-lo més permeable a les demandes de la militància.

  1. Per què un corrent d’opinió?

L’Assemblea d’Elx de 2016 va recollir la necessitat de millorar l’organització baix els principis que sempre hem defensat i pels quals ens reconeix la ciutadania: la transparència, la bona gestió, la participació i la regeneració democràtica.

Malgrat la ponència d’Elx va suscitar un ampli consens, algunes d’aquestes demandes no han estat plenament recollides als estatuts sorgits del nostre V Congrés Nacional. Creiem que açò suposa una mancança que cal esmenar.

Perquè —és la nostra visió— Iniciativa ha de ser un instrument —mai un fi— per aconseguir l’objectiu real: millorar la vida de les persones, salvaguardar el territori i el medi ambient i encetar polítiques igualitàries i inclusives que permeten a tothom tirar endavant projectes de vida en condicions de dignitat i d’equitat.

I açò només serà possible si som capaços de dissenyar una organització que incentive la participació, amb espais suficients per acollir una militància mobilitzada, plenament operativa per fer front als reptes que vindran.

  1. Quin partit volem?

Més Iniciativa

Considerem que el V Congrés ha estat una oportunitat no plenament aprofitada, especialment en allò referit a l’estructura del partit i a la seva definició ideològica. Tot i això pensem que tenim uns bons estatuts que cal complir i fer complir.

  1. L’empoderament de la militància és clau per consolidar una organització de govern i de futur. És per això que creiem que cal donar rellevància política a les estructures locals i supracomarcals, dotant-les de suficient autonomia —de forma coordinada amb la política global de l’organització— per dissenyar les relacions amb els socis al seu àmbit.

Cal potenciar la figura de les persones alliberades de cada supracomarca com a personal tècnic i polític al servei de l’assemblea i l’executiva supracomarcal i no només com a executors de les decisions de la direcció de País. És funció de la Secretaria d’Organització fer compatible aquesta irrenunciable autonomia amb la política general del partit.

Igualment, els i les portaveus supracomarcals, elegits democràticament per les bases, han de ser la figura fonamental de representació de la Supracomarca.

  1. El Consell Executiu Nacional és, segons els nostres estatuts, l’òrgan de gestió de la nostra organització i cal empoderar-lo. Ha de ser l’òrgan real de presa de decisions i no només un òrgan de ratificació d’allò decidit en la Permanent.

Defensem una executiva amb un nombre màxim de membres fixat estatutàriament, amb responsabilitats definides en els seus respectius titulars i amb capacitat executiva, tal i com recomanen els propis estatuts vigents. Això inclou autonomia plena per formar el seus respectius equips i —lògicament— l’obligació de retre comptes anualment de la feina feta. Creiem certament que una executiva de 28 membres, més dos designats pels Joves, més tres portaveus, més els membres amb veu però sense vot (que corresponen als nostres representants a les institucions) pot arribar a ser del tot inoperativa.

Les quatre grans àrees que van ser aprovades al primer CEN posterior al V Congrés corren el risc de convertir-se en una fórmula en la qual es dilueixen les competències de les secretaries. Tot i això, els donem un vot de confiança amb l’ànim de no obstaculitzar cap iniciativa dirigida a millorar IdPV. Proposarem —una volta avaluada la seva efectivitat— la seva revisió passades les eleccions.

  1. La Permanent ha de tindre un paper decisori quan hi ha poc marge temporal, però ha d’estar sempre al servei del CEN i retre-li comptes, ja que és en definitiva un òrgan derivat d’aquell. Tenim clar que la transparència no pot suposar ni exhibicionisme ni inoperància, però això no està renyit amb la rendició de comptes.

És important crear reglaments de funcionament del CEN i també de la Mesa Nacional. La reglamentació no implica desconfiança ni constrenyiment. La reglamentació és una garantia procedimental que fixa instruccions clares de funcionament. Evidentment que defensem el necessari equilibri entre reglamentació i operativitat, però entre reglamentar-ho tot i no reglamentar res hi ha un fum de possibilitats intermèdies.

  1. El paper de la figura de portaveu és clau. De nou ens trobem amb tres portaveus amb papers poc definits (més enllà d’etiquetes com ara «intern», «polític» o «govern»); un triumvirat —com va anomenar-lo algú magistralment a la Mesa Nacional d’Elx—, que no és el millor dels models possibles. Necessitem —encara ho necessitem—repensar el paper de la persona o de les persones que exercisquen de portaveus: és imprescindible que puguen exercir funcions de representació interna i externa. Que siguen la nostra veu cap a l’exterior, però amb capacitat d’estar en contacte permanent amb els col·lectius locals, comarcals i supracomarcals. Això implica repensar el nombre màxim de portaveus i la compatibilitat o incompatibilitat del càrrec de portaveu amb qualsevol altre càrrec ─electe o no─ per tal d’acomplir les seves funcions amb eficiència.

Qüestió aquesta última directament relacionada amb la limitació de càrrecs en una única persona i que no tenim resolta. L’abordarem al punt sisè d’aquest escrit.

  1. Com una organització marcadament feminista en les nostres polítiques públiques, també cal millorar i feminitzar les nostres formes de treballar i d’organitzar-nos. Les reunions han de tindre horaris compatibles, les noves tecnologies ens han de facilitar la participació, el bon tracte i els debats assossegats han d’estar presents per tot arreu,…
  2. Els estàndards ètics de la nostra organització han d’estar ben clars i a l’alçada de les expectatives del nostre electorat. Els estatuts parlen d’un règim d’incompatibilitats raonable, explicable i realitzable. Algunes de les nostres propostes en eixe sentit van ser acceptades per la ponència estatutària i per tant sols resta que les complim. Cal un Congrés després de les eleccions valencianes per tal de corregir possibles acumulacions de responsabilitats o càrrecs, i no abans com fem ara, sempre arrossegant composicions d’òrgans que no s’ajusten als manaments estatutaris.

Defensem la limitació de mandats i un règim d’incompatibilitats que previnga l’acumulació de càrrecs. Tot això amb la flexibilitat que siga necessària per tal de no escanyar una organització petita com la nostra. És imprescindible, però, la incorporació d’aquests principis no només a la nostra cultura organitzativa sinó al nostre corpus estatutari i reglamentari.

Seria inaudit que una força com la nostra ─que ha defensat des del seu naixement els principis que van inspirar la mobilització social post 15-M─ tinguera uns estàndards ètics més baixos que no els que puga marcar la Llei Electoral Valenciana que nosaltres proposem.

L’acompliment de la carta financera —no ho oblidem— és una qüestió de caràcter ètic que cal en tot cas revisar de forma que el seu compliment siga exigible a tota la militància, es done compte de les seues excepcions i s’ajuste a uns barems que permeten a totes les persones fer les aportacions que els corresponen.

En possibles casos de corrupció, cal aclarir els termes que justifiquen quan s’ha d’apartar algun càrrec públic i/o electe de les seues responsabilitats de forma conjunta amb la resta de potes de Compromís.

  1. Cal repensar la relació amb Joves amb Iniciativa. Els i les nostres joves tenen un instrument sobirà i autònom i decidiran quin tipus d’organització volen, quines campanyes llançaran i quines activitats organitzaran.

Des d’Iniciativa és important tindre clara l’autonomia jove i no fer cap tipus d’ingerència en decidir les despeses o el contingut de les seues campanyes. Això també passa per no interferir als seus processos interns ni instrumentalitzar el col·lectiu per afavorir certes opcions a primàries ni processos d’IdPV a canvi de càrrecs o posicions preferents.

Els i les nostres Joves, per definició, tenen el dret —quasi l’obligació— de ser més imprudents, més agosarats que els seus majors.

Creiem en el bon ús dels recursos que els pertoquen. En tot cas,  estaran sotmesos com la resta de la militància, als estatuts d’IdPV.

Més Compromís

Compromís és la nostra aposta, no sols en el plànol electoral, sinó també en el polític com l’instrument més potent que hem tingut des del restabliment de la democràcia per a transformar la societat valenciana en la direcció que nosaltres somniem.

És per això que cal abordar definitivament la qüestió de l’organicitat en Compromís, tot respectant la pluralitat fundacional, establint fórmules de col·laboració permanents amb les organitzacions germanes amb òrgans legitimats per la militància i no sols per part de les cúpules. Podran dir-nos que aquests òrgans  existeixen i és veritat. Però no és menys cert que són inoperatius, arribant-se —de facto— a un funcionament per acords entre les cúpules, sempre amb l’amenaça de trencament de la coalició com a eina de pressió a qualsevol negociació, especialment en processos (pre) electorals.

L’horitzó ha de ser fer de Compromís una eina permanent.

També la qüestió de les persones adherides directament a la coalició ha de trobar una solució de consens, garantint la seua participació directa als òrgans de direcció ─locals, supracomarcals i de país─  i una carta de drets i deures, tot tenint en compte la realitat dels partits fundacionals i les seues estructures.

Relacions amb el govern

És la primera volta que Iniciativa i Compromís afronten la gestió del govern a la Generalitat i a molts municipis. Aquesta nova situació obliga a repensar quin és el paper de l’organització. Quasi finalitzada la nostra primera legislatura governant, és el moment d’avaluar quines són les friccions, mancances i dubtes que han sorgit en aquesta relació.

És clar que la iniciativa política l’ha de tindre el govern (en altres èpoques aquest protagonisme havia estat entre el partit i el grup parlamentari). Però el nou escenari no implica que el partit es dedique a fer seguidisme i que es buide de contingut, de legitimitat, ni de força democràtica.  El partit no pot ser subsidiari del govern, sinó complementari.

Amb una estructura interna forta, flexible i organitzada, el partit ha de ser la corretja de transmissió cap a la societat civil: a les comarques, als pobles, a les associacions, explicant els nostres avenços socials i demostrant que es pot governar d’una altra manera.

El partit, però, també ha de col·laborar en l’establiment d’estratègies polítiques i comunicatives de forma conjunta amb els nostres càrrecs públics. La Coordinadora de Càrrecs ha de jugar un paper decisiu. És obligació del CEN crear les condicions per l’efectivitat de la Coordinadora. Açò implica, en primer lloc, sistematitzar les seves trobades i establir-ne una periodicitat mínima de reunions.

  1. Fer política. Enfortir la ideologia

És important que Iniciativa no perda l’essència política ni ideològica com a referent de les nostres polítiques públiques. És per això que cal abordar debats profunds de caire ideològic i que ens posicionen ─a Espanya i a Europa─ dins de l’espectre de l’ecosocialisme i feminisme des d’una òptica nítidament valenciana.

Hem de posicionar-nos en qüestions que ens afecten o ens afectaran. Una reforma constitucional és inajornable i arribarà tard o d’hora. La nostra posició és clara: defensem una república i un model federal com a solució a l’actual crisi territorial.

Creiem —com diu literalment la ponència d’Elx, de 2016— que Iniciativa ha d’encapçalar l’enfortiment ideològic de l’esquerra, per evitar caure en el parany que ha provocat la crisi de la socialdemocràcia, que deriva de la pèrdua d’un discurs propi front als valors de la dreta. És per això que volem fer d’Iniciativa un partit que defensa els ideals de l’esquerra, l’ecologisme —creiem que el canvi climàtic és la major amenaça a la qual ens enfrontem— i el valencianisme polític, que lluita contra les desigualtats per motiu de naixement, sexe, raça, orientació sexual, pensament o religió. I hem de comunicar clarament aquests principis a la societat.

S’imposa, doncs, la pedagogia i, per tant, la formació de nous càrrecs amb la suficient visibilitat social. El recanvi no és urgent, però no l’hem de perdre de vista. La nostra entrada al govern de les principals institucions del país ha posat de manifest la mancança d’una segona línia que s’ocupe del partit un cop la seva primera línia ha passat a les institucions que governem.

País Valencià i Estat

Tot assumint i avaluant amb cura l’oportunitat política de cada qüestió, cal abordar temes de calat de forma oberta i definir-nos com una organització per tal d’oferir alternatives, de les quals haurem de fer novament pedagogia.

L’Estat viu una crisi institucional greu, derivada del disseny incomplet del model territorial. La plurinacionalitat, ara reclamada per més forces que mai, cal concretar-la no sols en el reconeixement d’allò simbòlic. La plurinacionalitat exigeix estructures adients.

Conseqüentment, IdPV s’ha de definir com a republicana i defensar la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol i el disseny d’estructures estatals coherents amb aquesta configuració plurinacional. El rebuig explícit del V Congrés a incorporar el republicanisme a la definició del nostre partit és clarament un pas enrere en la nostra definició ideològica. Perquè ja no es tracta d’una simple omissió, sinó del refús manifest i formal a defensar democràticament la República com a forma d’Estat.

Cal assenyalar que som l’únic partit de la coalició que no es defineix com a explícitament republicà.

Però també cal una revisió profunda de totes les estructures d’estat: despolitització definitiva de la Justícia, una reforma electoral que garantisca millor la pluralitat i la transparència, la supressió del Senat o la seva reforma radical, l’eliminació d’alguns ministeris buits de contingut, de les diputacions provincials…

No podem defugir aquests debats.

Europa

Europa i la Unió Europea ja no són el nostre futur sinó el present. Entendre el nostre marc comunitari i tindre un posicionament sobre quina Europa volem és clau per a créixer com a partit. L’experiència en governs ens dóna l’experiència de quines limitacions vénen imposades per l’estat, però també les que vénen marcades des de Brussel·les i de les que hem de promoure la seua reforma. No podrem transformar el País Valencià si no transformem l’Estat i la UE. És molt important situar Europa en la primera línia de la nostra visió política, expandint i exportant la nostra bona governança arreu del continent.

La dificultat en aconseguir canvis i establir aliances en l’àmbit europeu no ens ha d’espantar. A l’Estat resulta difícil canviar la Constitució, però això no significa que renunciem a eixes reivindicacions. Reformar la UE, també serà difícil, però hem de tindre un posicionament clar al respecte. L’heterogeneïtat és una senya d’identitat de tots els moviments paneuropeus i precisament la nostra positiva experiència de gestió de la diversitat ens ha de servir per tindre un paper proactiu en l’establiment d’aliances dins de les estructures i marcs existents, així com en iniciatives noves que estan sorgint, sent conscients que no existeix ni existirà una força europea amb la qual encaixem al 100%. Sols així transformaren Europa.

Creiem fortament en el buidatge dels estats-nació actuals que causen conflictes i alcen murs amb una descentralització estatal en dos sentits. Per una banda, cal baixar als nivells locals i regionals o autonòmics les polítiques d’àmbit social, els serveis públics, l’educació, la promoció de les llengües i cultures pròpies, etc. D’una altra, cal crear un sistema supra-estatal europeu (i també en un futur a nivell mundial) on es debaten i resolguen els reptes globals: el canvi climàtic, els canviants fenòmens migratoris, la resolució de conflictes armats, el comerç internacional, la justícia fiscal, entre d’altres. Calen estructures que exigisquen als estats el compliment de les seues obligacions internacionals i que suposen una garantia d’empara de tota la ciutadania també davant els seus estats i no una suma d’interessos particulars d’estats i elits com fins ara. És en aquest marc on ens trobem còmodes i per això cal avançar en una major integració europea cap a la construcció d’una Europa dels pobles-persones («peoples» – en anglès conflueixen ambdós termes).

  1. Cloenda

Volem debatre, amb lleialtat, però amb coherència i amb valentia.

Perquè som, al cap i a la fi, gent compromesa amb el projecte d’Iniciativa. Tirem endavant aquesta plataforma amb la voluntat de sumar esforços, d’arribar a consensos, de fer més fort, més gran, el nostre partit. Volem fer-lo créixer i fer créixer el projecte comú de Compromís. Perquè creiem que Iniciativa és el nostre instrument, Compromís la nostra aposta estratègica i la instauració de polítiques per a les persones i de defensa del territori i del medi ambient el nostre objectiu final.

 

Descarrega’t el Manifest